QUE RES NI NINGÚ ENS APAGUI LA NOSTRA VEU
Avui, Dia Internacional de la Gent Gran, la situació actual de crisi
que estem vivint ens proporciona l'oportunitat d'insistir en la
necessitat que el col·lectiu de gent gran faci escoltar la seva veu, que
ha de ser clara i precisa, a fi que l'administració i la societat se
sensibilitzin amb el seu missatge.
La gent gran ha de fer un ús positiu dels seus coneixements, de la seva experiència acumulada al llarg de molts anys i de l'esforç quotidià de lliurament a favor de la societat, que ha estat la principal receptora dels seus afanys i les seves realitzacions que han fet possible bona part dels canvis democràtics i del benestar experimentats, per la societat, al llarg del temps.
La gent gran ha de ser partícip, però ha de ser, a més a més,
protagonista, sense cedir cap de les posicions o espais que li
corresponguin en el rol social en el qual està inserit.
La gent gran
ha de ser escoltada, valorada i atesa en la seva justa mesura, sobretot
ara que ha canviat el vetust estereotip de persona trista, passiva i
escassament participativa, asseguda al sofà mirant la tele mig adormida,
o en un banc públic llanguint sense ambicions i sense un rumb concret
en el qual orientar les seves pròpies decisions. La vellesa,
depressions, úlceres, sentit d'inutilitat, decadència, tot això es va
acabar, són tòpics que la gent gran d'avui ha derrocat, són els fills
del rock&roll.
En l'actualitat, la gent gran s'ha situat en una
posició vitalista i compromesa amb la societat de la qual forma part.
Envellida, sí, perquè resulta inevitable evadir-se del pas inexorable
del temps. Cronos és implacable.
No obstant això, la gent gran
d'avui ha estat capaç de superar les seves pròpies limitacions humanes, i
s'ha adaptat amb eficàcia als canvis operats en tots els sectors del
seu entorn.
La gent gran ha demostrat a la societat, entre moltes
altres coses, que no suposa una càrrega per a ella. Ans al contrari, ha
posat de manifest que constitueix una excel·lent inversió. Una prova
d'això és la proliferació d'iniciatives, tant públiques com a privades,
en l'oferta turística i serveis socials, especialment pel que fa a
l'atenció assistencial, en els sectors de la qual s'ha generat una gran
demanda de llocs de treball, com a conseqüència de tot això, amb una
clara tendència a incrementar considerablement en el futur, amb
l'aplicació de la llei d'atenció a la dependència a pesar que els
actuals governs central i autonòmic, ens l'estan mutilant salvatgement.
Gairebé
la majoria de la gent gran de Catalunya desitja veure els seus fills i
néts viure en una República Catalana, laica i sense exèrcit, però aquí,
avui i ara, el que importa és la Llei de la dependència, no l'altra, si
us plau, deixin de confondre'ns. No volem ser comparses de consells
consultius, marionetes de casals, ni escalfar les honorables butaques
del Parlament una vegada a l'any, deixin de fer-nos por amb les
pensions, volem ser feliços, parlem dels medicaments, hospitals, centres
de dia, residències públiques, etc.
Els governs central, autonòmic i
local, per la seva banda, han de ser receptius a les propostes,
reivindicacions i inquietuds de la gent gran.
Els convé, als nostres
polítics, no perdre de vista la significativa dada que la gent gran
representem un elevat percentatge de tota de la població, molt proper al
22%.
La gent gran som el bastó que manté en peu el 80% de les
associacions cíviques, veïnals i culturals del país. Hem de crear les
nostres pròpies associacions, associacions de gent gran fortes i
actives, que creixin i actuïn al marge del paternalisme administratiu,
que apaga la nostra veu, diluïda pel sistema intervencionista de les
administracions, marcant gustos o pautes oficials.
La veu de la gent
gran ha d'escoltar-se sense interferències alienes. Som la gent gran els
que lliurement hem de decidir quina vida desitgem.
El nostre horitzó
hem de marcar-lo des del moviment associatiu de gent gran, en els
propers anys fent explotar un canvi cultural que obrirà lleres de
participació activa i directa, les administracions, la societat haurà
d'admetre-ho, perquè s'hi juga el seu propi progrés. La gent gran estem
passant del lament individual i col·lectiu a un procés actiu, creatiu,
reivindicatiu, solidari i associatiu, els governs ho saben, amb la crisi
ens espremen, amb les pensions ens fan por i amb les retallades de
sanitat volen contagiar-nos la pitjor de les malalties col·lectives, la
lamentació i el conformisme.
Volem ser alguna cosa més que una
declaració política de bones intencions. Volem demostrar que l'acció
col·lectiva és possible. No demanem la unitat per criticar o caure en la
utopia ingènua i fàcil, sinó per construir. La gent gran ha de passar
del lament individual i col·lectiu a un d'actiu, creatiu i solidari.
Des de les nostres pròpies associacions, serem un tàvec que picarà els governants perquè no s'adormin. Que res ni ningú ens apagui la nostra veu.
Josep Mellado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada