FET HISTÒRIC D’UNA MARE QUE LI VAN ASSESSINAR TRES FILLS L’ANY 1936...

1A

Ben a prop de la Verge Moreneta,

Us llevaren la vida fillets meus

Vostre ànima, com blanca colometa,

Aixecar el vol i anar a vesar-li els peus.

2A

Entretant d’una sola estisorada,

M’arrencaren del cor dos bocinets,

Sóc la mare mes desventurada,

Doncs he perdut alhora dos fillets.

3A

Però com que la ràbia dels botxins,

Mai s’acaba quatre dies després,

De vostre mort, un altre dels meus,

Fills assassinaren. Oh! Que en fou,

De feroç la punyalada,

Que m’arrencaren un altre bocí del cor...

4A

De cor no en resta ja! Som filagarses,

Sembla un tros de carn que m’han, pres les garses,

i a picotades, se’l van disputant.

He perdut jo per sempre l’alegria,

Enlloc trobo la calma,

Ni el repòs, que em falta, de vostra companyia,

I també s’ha perdut, la del espòs.

5A

Enyoro tots moments, vostres carícies,

Vostres probes d’amor tendre i sincer,

Que em feien de ma vida les delícies,

I em plaïen com l’aire matiner.

6A

Trobo els dies llargs, inacabables,

Les nits son d’insomni i de neguit,

Son mes ulls unes foses, inestroncables,

Sento el pes d’una llosa sobre el pit.

7A

Oh, Verge dels Dolors, del cel, Princesa!

Vós, que sofríeu tants cruels turments,

Doneu-me un xic de vostre fortalesa,

En mes angoixes i defalliments...

8A

Vos, que sou ma mare i ma patrona,

Compadint-vos del meu dolor cruel,

Vos, que en seny de màrtir la corona,

Aparteu dels meus llavis tant de gel.

Com Jesucrist, que els jueus perdonava,

Els botxins, dels meus fills he perdonat.

9A

I suplico, a Deu que els converteixi,

I que tingui d’ells clemència pietat.

I vós, oh Verge, santa mare meva,

Demaneu-li el vostre fill que es Deu,

Que em conservin la vida els fills,

Que per glòria seva i consol meu...

Em queden!

Finalment, només puc pensar, com a bons catalans...

Sang de màrtirs, llavor de Cristians.

Roser C. P.