1A
Ben a
prop de la Verge Moreneta,
Us llevaren
la vida fillets meus
Vostre ànima,
com blanca colometa,
Aixecar
el vol i anar a vesar-li els peus.
2A
Entretant
d’una sola estisorada,
M’arrencaren
del cor dos bocinets,
Sóc la
mare mes desventurada,
Doncs he
perdut alhora dos fillets.
3A
Però
com que la ràbia dels botxins,
Mai s’acaba
quatre dies després,
De vostre
mort, un altre dels meus,
Fills assassinaren.
Oh! Que en fou,
De feroç
la punyalada,
Que m’arrencaren
un altre bocí del cor...
4A
De cor
no en resta ja! Som filagarses,
Sembla un
tros de carn que m’han, pres les garses,
i a
picotades, se’l van disputant.
He perdut
jo per sempre l’alegria,
Enlloc trobo
la calma,
Ni el
repòs, que em falta, de vostra companyia,
I també
s’ha perdut, la del espòs.
5A
Enyoro tots
moments, vostres carícies,
Vostres
probes d’amor tendre i sincer,
Que em
feien de ma vida les delícies,
I em
plaïen com l’aire matiner.
6A
Trobo els
dies llargs, inacabables,
Les nits
son d’insomni i de neguit,
Son mes
ulls unes foses, inestroncables,
Sento el
pes d’una llosa sobre el pit.
7A
Oh,
Verge dels Dolors, del cel, Princesa!
Vós,
que sofríeu tants cruels turments,
Doneu-me
un xic de vostre fortalesa,
En mes angoixes
i defalliments...
8A
Vos,
que sou ma mare i ma patrona,
Compadint-vos
del meu dolor cruel,
Vos,
que en seny de màrtir la corona,
Aparteu
dels meus llavis tant de gel.
Com
Jesucrist, que els jueus perdonava,
Els botxins,
dels meus fills he perdonat.
9A
I suplico,
a Deu que els converteixi,
I que
tingui d’ells clemència pietat.
I vós,
oh Verge, santa mare meva,
Demaneu-li
el vostre fill que es Deu,
Que em
conservin la vida els fills,
Que per
glòria seva i consol meu...
Em queden!
Finalment,
només puc pensar, com a bons catalans...
Sang de
màrtirs, llavor de Cristians.
Roser
C. P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada