18 de desembre 2013
REVISTA TOXTO HIVERN 2013
02 de desembre 2013
PROGRAMACIÓ DE LES FESTES DE NADAL 2013
CONCURS DE
DIBUIX PER A NENS I NENES
Motiu: Cavalcada de Reis
Últim dia de lliurament: 17 de
desembre del 2013
DISSABTE 14 DE DESEMBRE DE 2013
Poemes de tardor per donar massatges
al cor.
Amb el grup de teatre de
l’Associació “Els Atrevits”
Al local social de l’Associació
A les 17h.
DISSABTE 21 DE DESEMBRE
DE 2013
TROBADA DE LA GENT GRAN
“D’aquell temps de sarsuela, cobles
i cuplés”.
Amb el grup de teatre de
l’Associació “Els Atrevits”.
DISSABTE DIA 28 DE
DESEMBRE DE 2013
A les 16h al Local Social de l’Associació de Veïns
VISITA
DEL CARTER REIAL
El Carter Reial es passejarà per diferents punts del barri. L’inici
del recorregut serà la Residència de la Sagrada Família.
A les 18,30 entrega de cartes, lliurament de premis del Concurs de Dibuix i
xocolatada per tots els nens i nenes.
DIUMENGE DIA 5 DE GENER
DEL 2014
A les 19,30 (inici del recorregut a
la Residència de la Sagrada Família)
CAVALCADA DE REIS
Primer es repartiran els regals als
avis de la Residència. Seguidament aniran a la parroquia de la Sagrada Família
on es farà l’adoració del nen Jesús.
Continuaran per diferents carrers del barri fins al local de l’Associació de
veins, on els Reis d’Orient repartiran
els regals.
TROBADA DE LA GENT GRAN
“D’aquell temps de sarsuela, cobles
i cuplés”.
Amb el grup de teatre de
l’Associació “Els Atrevits”.
Al centre Cívic Joan Amades a les 17h
DILLUNS DIA 6 DE GENER
DE 2014
19h a la Parroquia de la
Sagrada Família
TRADICIONAL CANTADA DE
NADALES
La coral
ESWÈRTIA de Manresa, ens oferirà:
de J. M. DE SAGARRA
recitat amb la veu de TONI ARMENGOLTAVARTET, SANTUARI DEL FAR I MÀGIC MÓN DEL TREN
El diumenge 6 d'octubre, des de l'Associació de Veïns es va organitzar una excursió al poble de Tavartet. Després vam anar al Santuari del Far amb unes vistes espectaculars i, després de dinar, vam visitar el museu anomenat el Màgic Món del Tren.
El bon temps ens hi va acompanyar i vam passar un dia molt agradable entre tots plegats, compartint experiències i gaudint de l'entorn.
Per comprovar el bon ambient, només cal veure la fotografia de grup:
13 de novembre 2013
RECORDANT L’ÀNGEL VICENTE...
RECORDANT L’ÀNGEL VICENTE...
El passat dilluns dia 11 d’octubre ens va
deixar un veí del barri, un dels mes carismàtics, l’Àngel Vicente. Cofundador del
grup d’enterraments, membre actiu de l’associació de veïns del barri, idealista
de la residencia de la Sagrada Família i moltes altres coses mes, l’Àngel deixa
un llegat difícil d’igualar.
Jo, un noi de 31 anys, veí del barri, li
dedica aquestes paraules d’agraïment a un home singular, a un home que em va
ensenyar que es esforçar-se en la vida.
Perquè l’Àngel, per sobre de tot, ha sigut un
lluitador. Recordo els dies que m’explicava les seves desventures en la vida
amb aquella veu robòtica, forcada amb anys d’aprenentatge i valentia.
Ell va caure, fa temps. Va caure i es va
tornar a aixecar. Li van diagnosticar un càncer de laringe. No nomes podia
quedar-se sense veu, sinó que perillava seriosament la seva vida. Amb una il·lusió
admirable, demostrant valentia, va sapiguer sortir-se’n de tot plegat.
Amb el temps, va aprendre a parlar altre cop,
i amb els anys va ensenyar a parlar a persones que estaven patint el que ell havia
passat.
Els últims anys de la seva vida els va passar
fent tot tipus de coses, i aquí es on ens vam conèixer. Vam compartir moltíssimes
hores de memòria, tantes xerrades informals, tants riures improvisats.
Ara ens ha deixat, però el seu record
perdurarà per sempre. Perquè ell no ha marxat, s’ha quedat repartint-se amb
tots els que han passat per la seva vida.
Una forta abraçada Àngel, fins sempre!!
Sebas Ayala Faure
06 de novembre 2013
CASTANYADA DEL BARRI!!
CASTANYADA A LA SAGRADA FAMÍLIA:
El dissabte 2 de novembre, vam fer un dia
rodó.
Ja de bon
matí vam visitar el magnífic carrer del balç, ubicat al casc antic de Manresa.
Diuen els llibres que aquest carrer serveix per descobrir com era la Manresa
del segle XIV.
Cap a les 2 del migdia, un cop arribats a l’associació,
ens esperava el cuiner del Restaurant La Fonda Sant Benet, de Sant Fruitós de
Bages. Ens va preparar una magnífica paella mixta, mar i muntanya, que va fer
gaudir el paladar de les mes de 50 persones que van reunir-se dins el centre.
A les 5 de la tarda vam marxar cap al centre
cívic Joan Amades, situat al C/ Sant Blai. Allà, el grup de teatre “Els
Atrevits” ens van presentar la seva última obra, Atrapados en el arco Iris.
Un escenari espectacular, emulant l’arc de
Sant Martí, ens va transportar a l’època dels anys 60, de les cantants
sinuoses, dels cantants de veu poderosa, de les escenografies vistoses i plenes
de colors.
Per acabar, les botigues de moda “CAROL MODA”
i “CONFECCIONS VILADORDIS” van presentar un passi de models espectacular. Les més
de 100 persones que ompliren de gom a gom la instal·lació del centre cívic van gaudir
amb les anades i vingudes dels models, de les vestimentes, i de tota la col·lecció
que ens van portar.
En definitiva, va ser un dia rodó, un dia per
recordar que som un barri actiu, ple d’energia i amb moltes ganes de seguir
treballant per la gent.
Volem donar les gràcies a totes les persones,
moltes d’elles anònimes, que fan que cada esdeveniment sigui possible. Gràcies
al voluntariat podem organitzar tantes i tantes coses.
Un plaer formar part d’aquest barri:
AA.VV barri de la Sagrada Família.
30 d’octubre 2013
LA VIDA ES MARAVILLOSA
Me llamo María y soy una ama de casa normal y corriente. Hos voy a tratar de contar mi historia:
Un dia normal y corriente nos fuimos mi marido y yo al cine a ver una película. Quando empezó, me dí cuenta que solo veía la mitad de la pantalla. Me pense y por eso le comenté a mi marido que creía que la pantalla del cine estava estropeada, pero él me dijo que no, que se la película se veía perfectamente.
Al dia siguiente, sólo de levantarme, percibí sólo la mitad de la puerta de la habitacion, la mitad de la comoda, la mitad de todas las cosas. Me asusté muchísimo y ràpidamente me fuí a la clínica Barranqué de Barcelona.
A las pocas horas de visita, me llamaron, y me avisaron de mi estado: Desprendimiento de retina, un caso urgente, de operación complicada.
Me operaron y me salvaron la vista de milagro. Lo pasé fatal. Estuve un mes a oscuras, pero gracias a dios y a los buenos médicos volví a ver. Cuando salí a la calle y vi la gente, los coches, los arboles, el cielo y tantas cosas mas, fue el mejor día de mi vida.
Todo pasó bien, ya estaba en mi casa, y vino a verme mi hija. -¿Cuando vas a una revisión de pecho?,- me comentó.-Ya iré un día de estos hija,- le comenté...
AL cabo de unos días fui al médico. No me dolía nada, me encontraba perfectamente, no tenia bultos en el pecho. De pronto, al revisar los datos, me llaman, me hacen sentar y me dicen que tengo cáncer de mama.
No me lo podía creer! Me desmayé del susto, se me cayó el mundo encima. Me dijeron que hay muchas alternativas, que me pondría bien, y que si quería ayuda psicológica. Estaba destrozada, y me hundí.
Con el tiempo, me dí cuenta que la vida es maravillosa, y que tenía que luchar para seguir viviendo. Me hicieron radioterapia y me salvé. Hice todo lo que me pidieron y mas, y con la ayuda de todos estoy aquí viva, tratando de explicar lo que me pasó.
Hoy por hoy estoy con muchas ganas de hacer cosas. Hago teatro, gimnasia, baile y taller de la memoria. En todos estos sitios he conocido gente maravillosa.
Tengo muchas ganas de ver crecer a mis hijas y nietas, con sus virtudes y sus problemas. Con esto quiero decir que hay que luchar por vivir. La vida es maravillosa, solo se vive una vez y doy gracias a dios por pertenecer a ella.
un saludo maravilloso...
Un dia normal y corriente nos fuimos mi marido y yo al cine a ver una película. Quando empezó, me dí cuenta que solo veía la mitad de la pantalla. Me pense y por eso le comenté a mi marido que creía que la pantalla del cine estava estropeada, pero él me dijo que no, que se la película se veía perfectamente.
Al dia siguiente, sólo de levantarme, percibí sólo la mitad de la puerta de la habitacion, la mitad de la comoda, la mitad de todas las cosas. Me asusté muchísimo y ràpidamente me fuí a la clínica Barranqué de Barcelona.
A las pocas horas de visita, me llamaron, y me avisaron de mi estado: Desprendimiento de retina, un caso urgente, de operación complicada.
Me operaron y me salvaron la vista de milagro. Lo pasé fatal. Estuve un mes a oscuras, pero gracias a dios y a los buenos médicos volví a ver. Cuando salí a la calle y vi la gente, los coches, los arboles, el cielo y tantas cosas mas, fue el mejor día de mi vida.
Todo pasó bien, ya estaba en mi casa, y vino a verme mi hija. -¿Cuando vas a una revisión de pecho?,- me comentó.-Ya iré un día de estos hija,- le comenté...
AL cabo de unos días fui al médico. No me dolía nada, me encontraba perfectamente, no tenia bultos en el pecho. De pronto, al revisar los datos, me llaman, me hacen sentar y me dicen que tengo cáncer de mama.
No me lo podía creer! Me desmayé del susto, se me cayó el mundo encima. Me dijeron que hay muchas alternativas, que me pondría bien, y que si quería ayuda psicológica. Estaba destrozada, y me hundí.
Con el tiempo, me dí cuenta que la vida es maravillosa, y que tenía que luchar para seguir viviendo. Me hicieron radioterapia y me salvé. Hice todo lo que me pidieron y mas, y con la ayuda de todos estoy aquí viva, tratando de explicar lo que me pasó.
Hoy por hoy estoy con muchas ganas de hacer cosas. Hago teatro, gimnasia, baile y taller de la memoria. En todos estos sitios he conocido gente maravillosa.
Tengo muchas ganas de ver crecer a mis hijas y nietas, con sus virtudes y sus problemas. Con esto quiero decir que hay que luchar por vivir. La vida es maravillosa, solo se vive una vez y doy gracias a dios por pertenecer a ella.
un saludo maravilloso...
Maria Sabata
FET HISTÒRIC D’UNA MARE QUE LI VAN ASSESSINAR TRES FILLS L’ANY 1936...
1A
Ben a
prop de la Verge Moreneta,
Us llevaren
la vida fillets meus
Vostre ànima,
com blanca colometa,
Aixecar
el vol i anar a vesar-li els peus.
2A
Entretant
d’una sola estisorada,
M’arrencaren
del cor dos bocinets,
Sóc la
mare mes desventurada,
Doncs he
perdut alhora dos fillets.
3A
Però
com que la ràbia dels botxins,
Mai s’acaba
quatre dies després,
De vostre
mort, un altre dels meus,
Fills assassinaren.
Oh! Que en fou,
De feroç
la punyalada,
Que m’arrencaren
un altre bocí del cor...
4A
De cor
no en resta ja! Som filagarses,
Sembla un
tros de carn que m’han, pres les garses,
i a
picotades, se’l van disputant.
He perdut
jo per sempre l’alegria,
Enlloc trobo
la calma,
Ni el
repòs, que em falta, de vostra companyia,
I també
s’ha perdut, la del espòs.
5A
Enyoro tots
moments, vostres carícies,
Vostres
probes d’amor tendre i sincer,
Que em
feien de ma vida les delícies,
I em
plaïen com l’aire matiner.
6A
Trobo els
dies llargs, inacabables,
Les nits
son d’insomni i de neguit,
Son mes
ulls unes foses, inestroncables,
Sento el
pes d’una llosa sobre el pit.
7A
Oh,
Verge dels Dolors, del cel, Princesa!
Vós,
que sofríeu tants cruels turments,
Doneu-me
un xic de vostre fortalesa,
En mes angoixes
i defalliments...
8A
Vos,
que sou ma mare i ma patrona,
Compadint-vos
del meu dolor cruel,
Vos,
que en seny de màrtir la corona,
Aparteu
dels meus llavis tant de gel.
Com
Jesucrist, que els jueus perdonava,
Els botxins,
dels meus fills he perdonat.
9A
I suplico,
a Deu que els converteixi,
I que
tingui d’ells clemència pietat.
I vós,
oh Verge, santa mare meva,
Demaneu-li
el vostre fill que es Deu,
Que em
conservin la vida els fills,
Que per
glòria seva i consol meu...
Em queden!
Finalment,
només puc pensar, com a bons catalans...
Sang de
màrtirs, llavor de Cristians.
Roser
C. P.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)