02 d’octubre 2013

QUE RES NI NINGÚ ENS APAGUI LA NOSTRA VEU


Avui, Dia Internacional de la Gent Gran, la situació actual de crisi que estem vivint ens proporciona l'oportunitat d'insistir en la necessitat que el col·lectiu de gent gran faci escoltar la seva veu, que ha de ser clara i precisa, a fi que l'administració i la societat se sensibilitzin amb el seu missatge.

La gent gran ha de fer un ús positiu dels seus coneixements, de la seva experiència acumulada al llarg de molts anys i de l'esforç quotidià de lliurament a favor de la societat, que ha estat la principal receptora dels seus afanys i les seves realitzacions que han fet possible bona part dels canvis democràtics i del benestar experimentats, per la societat, al llarg del temps.

La gent gran ha de ser partícip, però ha de ser, a més a més, protagonista, sense cedir cap de les posicions o espais que li corresponguin en el rol social en el qual està inserit.

La gent gran ha de ser escoltada, valorada i atesa en la seva justa mesura, sobretot ara que ha canviat el vetust estereotip de persona trista, passiva i escassament participativa, asseguda al sofà mirant la tele mig adormida, o en un banc públic llanguint sense ambicions i sense un rumb concret en el qual orientar les seves pròpies decisions. La vellesa, depressions, úlceres, sentit d'inutilitat, decadència, tot això es va acabar, són tòpics que la gent gran d'avui ha derrocat, són els fills del rock&roll.

En l'actualitat, la gent gran s'ha situat en una posició vitalista i compromesa amb la societat de la qual forma part. Envellida, sí, perquè resulta inevitable evadir-se del pas inexorable del temps. Cronos és implacable.
No obstant això, la gent gran d'avui ha estat capaç de superar les seves pròpies limitacions humanes, i s'ha adaptat amb eficàcia als canvis operats en tots els sectors del seu entorn.

La gent gran ha demostrat a la societat, entre moltes altres coses, que no suposa una càrrega per a ella. Ans al contrari, ha posat de manifest que constitueix una excel·lent inversió. Una prova d'això és la proliferació d'iniciatives, tant públiques com a privades, en l'oferta turística i serveis socials, especialment pel que fa a l'atenció assistencial, en els sectors de la qual s'ha generat una gran demanda de llocs de treball, com a conseqüència de tot això, amb una clara tendència a incrementar considerablement en el futur, amb l'aplicació de la llei d'atenció a la dependència a pesar que els actuals governs central i autonòmic, ens l'estan mutilant salvatgement.

Gairebé la majoria de la gent gran de Catalunya desitja veure els seus fills i néts viure en una República Catalana, laica i sense exèrcit, però aquí, avui i ara, el que importa és la Llei de la dependència, no l'altra, si us plau, deixin de confondre'ns. No volem ser comparses de consells consultius, marionetes de casals, ni escalfar les honorables butaques del Parlament una vegada a l'any, deixin de fer-nos por amb les pensions, volem ser feliços, parlem dels medicaments, hospitals, centres de dia, residències públiques, etc.

Els governs central, autonòmic i local, per la seva banda, han de ser receptius a les propostes, reivindicacions i inquietuds de la gent gran.

Els convé, als nostres polítics, no perdre de vista la significativa dada que la gent gran representem un elevat percentatge de tota de la població, molt proper al 22%.

La gent gran som el bastó que manté en peu el 80% de les associacions cíviques, veïnals i culturals del país. Hem de crear les nostres pròpies associacions, associacions de gent gran fortes i actives, que creixin i actuïn al marge del paternalisme administratiu, que apaga la nostra veu, diluïda pel sistema intervencionista de les administracions, marcant gustos o pautes oficials.

La veu de la gent gran ha d'escoltar-se sense interferències alienes. Som la gent gran els que lliurement hem de decidir quina vida desitgem.

El nostre horitzó hem de marcar-lo des del moviment associatiu de gent gran, en els propers anys fent explotar un canvi cultural que obrirà lleres de participació activa i directa, les administracions, la societat haurà d'admetre-ho, perquè s'hi juga el seu propi progrés. La gent gran estem passant del lament individual i col·lectiu a un procés actiu, creatiu, reivindicatiu, solidari i associatiu, els governs ho saben, amb la crisi ens espremen, amb les pensions ens fan por i amb les retallades de sanitat volen contagiar-nos la pitjor de les malalties col·lectives, la lamentació i el conformisme.

Volem ser alguna cosa més que una declaració política de bones intencions. Volem demostrar que l'acció col·lectiva és possible. No demanem la unitat per criticar o caure en la utopia ingènua i fàcil, sinó per construir. La gent gran ha de passar del lament individual i col·lectiu a un d'actiu, creatiu i solidari.

Des de les nostres pròpies associacions, serem un tàvec que picarà els governants perquè no s'adormin. Que res ni ningú ens apagui la nostra veu.


    Josep Mellado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada