13 de novembre 2013

RECORDANT L’ÀNGEL VICENTE...



RECORDANT  L’ÀNGEL VICENTE...

El passat dilluns dia 11 d’octubre ens va deixar un veí del barri, un dels mes carismàtics, l’Àngel Vicente. Cofundador del grup d’enterraments, membre actiu de l’associació de veïns del barri, idealista de la residencia de la Sagrada Família i moltes altres coses mes, l’Àngel deixa un llegat difícil d’igualar.

Jo, un noi de 31 anys, veí del barri, li dedica aquestes paraules d’agraïment a un home singular, a un home que em va ensenyar que es esforçar-se en la vida.

Perquè l’Àngel, per sobre de tot, ha sigut un lluitador. Recordo els dies que m’explicava les seves desventures en la vida amb aquella veu robòtica, forcada amb anys d’aprenentatge i valentia.

Ell va caure, fa temps. Va caure i es va tornar a aixecar. Li van diagnosticar un càncer de laringe. No nomes podia quedar-se sense veu, sinó que perillava seriosament la seva vida. Amb una il·lusió admirable, demostrant valentia, va sapiguer sortir-se’n de tot plegat.

Amb el temps, va aprendre a parlar altre cop, i amb els anys va ensenyar a parlar a persones que estaven patint el que ell havia passat.

Els últims anys de la seva vida els va passar fent tot tipus de coses, i aquí es on ens vam conèixer. Vam compartir moltíssimes hores de memòria, tantes xerrades informals, tants riures improvisats.

Ara ens ha deixat, però el seu record perdurarà per sempre. Perquè ell no ha marxat, s’ha quedat repartint-se amb tots els que han passat per la seva vida.

Una forta abraçada Àngel, fins sempre!!

Sebas Ayala Faure


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada